Màrius director de teatre

En Màrius va descobrir ben aviat com emprar els seus dots de creador i va començar a dirigir obres de teatre en el grup AEM. Durant el temps que va fer-ho va tocar tota mena d’obres i temaris: clàssics, vodevils, obres protesta...

“Triava les obres, que se supeditaven a l’autorització de la resta dels companys però que eren tots de la corda que a mi més m’esqueia. El teatre que fa participar la gent, i si no que punxa les seves consciències, per recordar-los que l’espectacle no es va crear per gaudir solament de la vista i l’oïda, sinó que com en un principi en els clàssics grecs, les obres de teatre esdevenien exemples d’allò que ha de ser i no ha de ser en la vida quotidiana.” Màrius, del llibre “La nova cançó a Lleida”

Llista d’obres dirigides per en Màrius

  • Don Quan Tanorio (Nofre Llonsa)
  • El rey mudo, 1976 (José María Madern)
  • El lugar donde mueren los mamíferos, 198x (Jorge Díaz)
  • Cátaro-Colón, 1978 (Albert Miralles)
  • Berenàveu a les fosques (Josep M. Benet i Jornet)
  • Arribaré a les set... mort!, 198x (Asssumpta Gonzàlez)
  • Aspirina para dos, 1984 (Woody Allen)
  • Fe de rates, 1990 (Serra i Fontelles)
  • Don Jaume el Conqueridor, 1992 (Serafí Pitarra)

Don Jaume el Conqueridor, 1992 (Serafí Pitarra)

Aquesta obra va donar molt a parlar, sobretot als diaris de 1992, ja que va generar polèmica. Encara que va ser escrita per Serafí Pitarra feia molts anys, el llenguatge agosarat que utilitzava la feia polèmica alhora que tremendament divertida. Utilitzar dones per fer papers d’homes i donar al paper del Príncep un marcat sentit femení va dotar l’obra d’un caire “foteta” que va incrementar-ne la polèmica. El dia de la primera representació, els actors van dir: “No sabem què és més divertit: veure l’obra o com representar-la!” El disseny del fulletó també és d’en Màrius.

Va ser la darrera obra que en Màrius va dirigir i, com ell mateix va dir, “el punt i a part!!

“Recordo agradablement la darrera obra, Don Jaume el Conqueridor, que es va escenificar per commemorar el 30è aniversari del grup AEM i que va provocar esgarrifances, escàndol i vituperi dels crítics més propers a l’estament eclesiàstic, i elogi i reconeixement a l’autor, Serafí Pitarra, de les persones més planeres i de les coneixedores del teatre-teatre, que no van saber explicar com es podia fer escàndol, l’any 1992, d’un text escrit feia més de 100 anys.” Màrius Carretero del llibre “La nova cançó a Lleida”, 1996

Aquesta web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí Si continues navegant estàs acceptant-la
Política de cookies +