Màrius director de teatre

En Màrius va descobrir ben aviat com emprar els seus dots de creador i va començar a dirigir obres de teatre en el grup AEM. Durant el temps que va fer-ho va tocar tota mena d’obres i temaris: clàssics, vodevils, obres protesta...

“Triava les obres, que se supeditaven a l’autorització de la resta dels companys, però que eren tots de la corda que a mi més m’esqueia. El teatre que fa participar la gent, i si no que punxa les seves consciències, per recordar-los que l’espectacle no es va crear per gaudir solament de la vista i l’oïda, sinó que com en un principi en els clàssics grecs, les obres de teatre esdevenien exemples d’allò que ha de ser i no ha de ser en la vida quotidiana.” Màrius, del llibre “La nova cançó a Lleida”

Llista d’obres dirigides per en Màrius

Don Quan Tanorio (Nofre Llonsa)
El rey mudo, 1976 (José María Madern)
El lugar donde mueren los mamíferos, 198x (Jorge Díaz)
Cátaro-Colón, 1978 (Albert Miralles)
Berenàveu a les fosques (Josep M. Benet i Jornet)

Arribaré a les set... mort!, 198x (Asssumpta Gonzàlez)
Aspirina para dos, 1984 (Woody Allen)
Fe de rates, 1990 (Serra i Fontelles)
Don Jaume el Conqueridor, 1992 (Serafí Pitarra)

Don Quan Tanorio (Nofre Llonsa)

Fulletó de l'obra "Don Quan Tanorio (Nofre Llonsa)"

En Màrius en el paper de “Comendador”, va fer diversos papers d’aquesta obra”

El lugar donde mueren los mamíferos (Jorge Díaz)

Fulletó de l'obra "El lugar donde mueren los mamíferos"

Fotografia de l'obra "El lugar donde mueren los mamíferos"

Cátaro-Colón, 1978 (Albert Miralles)

Cátaro-Colón va ser pionera a Lleida no només pel decorat simple (bastides d’obra) sinó també pel vestuari (fons negre i túniques, totalment innovador per al 1978).

Fulletó de l'obra "Cátaro-Colón"

Amb Joan Bellostas que va protagonitzar l’obra. En Màrius la va dirigir i va fer dos papers curts.

Els actors i actrius de l'obra "Cátaro-Colón"

El rey mudo, 1976 (José María Madern)

El rey mudo” va ser una obra especial, ja que la van seleccionar per formar part de los “Festivales de España” i per primera vegada una obra lleidatana es va veure arreu de l’Estat

Fulletó de l'obra "El rey mudo"

Fotografia de l'obra "El rey mudo"

Aspirina para dos, 1984 (Woody Allen)

"Aspirina para dos” era una obra coneguda de Woody Allen. Representar-la va ser tot un repte per a tot el grup d’actors i finalment va ser una de les obres que més van voltar per les contrades lleidatanes fent “bolos”, incloent-hi una representació a la presó Lleida-2.

Va ser una obra en què tots els que hi van participar van gaudir moltíssim. A les fotos podeu veure Isabel Sala, M. Àngels Tarruella i Pere Gómez.

El disseny del fulletó també és d’en Màrius.

Fulletó de l'obra "Aspirina para dos"

Fotografia de l'obra "Aspirina para dos"

Fe de rates, 1990 (Serra i Fontelles)

«Fe de rates» era una obra d’un marcat caire crític. Es tractava d’un grup d’artistes de carrer que anaven pels pobles pensant que podien fer el que volien i el director del grup, cec per a més informació, realment els controlava i aixafava tota revolta que ells poguessin organitzar. El director representava tot aquell estament de poder i el grup, el poble real. Va ser la darrera obra escenificada al Cinema -Teatre Catalunya.

Els actors eren Isabel Sala, M. Àngels Tarruella, Núria Carretero, Pere Gómez, Miguel Lluís Sabaté i Alejandro Olmo.

Fulletó de l'obra "Fe de rates"

Fotografia de l'obra "Fe de rates"

Don Jaume el Conqueridor, 1992 (Serafí Pitarra)

Aquesta obra va donar molt a parlar, sobretot als diaris de 1992, ja que va generar polèmica. Encara que va ser escrita per Serafí Pitarra feia molts anys, el llenguatge agosarat que utilitzava la feia polèmica alhora que tremendament divertida. Utilitzar dones per fer papers d’homes i donar al paper del Príncep un marcat sentit femení va dotar l’obra d’un caire “foteta” que va incrementar-ne la polèmica. El dia de la primera representació, els actors van dir: “No sabem què és més divertit: veure l’obra o com representar-la!” El disseny del fulletó també és d’en Màrius.

Va ser la darrera obra que en Màrius va dirigir i, com ell mateix va dir, “el punt i a part!!

“Recordo agradablement la darrera obra, Don Jaume el Conqueridor, que es va escenificar per commemorar el 30è aniversari del grup AEM i que va provocar esgarrifances, escàndol i vituperi dels crítics més propers a l’estament eclesiàstic, i elogi i reconeixement a l’autor, Serafí Pitarra, de les persones més planeres i de les coneixedores del teatre-teatre, que no van saber explicar com es podia fer escàndol, l’any 1992, d’un text escrit feia més de 100 anys.” Màrius Carretero del llibre “La nova cançó a Lleida”, 1996